Tancament de l’exercici comptable

A tots els comptables ens ha passat alguna vegada que dubtem i repassem diverses vegades el tancament d’exercici. Personalment, al principi volia fer tants repasos i puntear tantes coses, verificar despeses, comprovar que tot estigués correcte, que al final el que passava és que perdia molt temps i no em sentia del tot amb la seguretat d’estar fent el que havia de fer.

Amb el pas del temps i l’experiència, això es pot fer molt més ràpid o fins i tot de forma mecànica encara que, sóc d’aquestes persones a les quals els encanta repassar i quadrar al cèntim, no ho puc evitar.

En l’oficina solc tenir una petita “xuleta” que em va molt bé para quan arriba l’aclaparador i entretingut tancament anual de l’exercici.

Els 10 punts bàsics del tancament comptable són els següents:

1. El primer de tot és llistar un balanç de comprovació de summes i saldos de tot l’any, amb això i depenent de cada programa informàtic podrem comprovar incoherències en els saldos o veure comptes que haurien de quedar saldades (comptes a 0), potser veure també el saldo de proveïdors i clients, que hauria de tenir un saldo acceptable.

2. Per si no s’efectua de forma mensual, la variació d’existències s’ha de realitzar sobretot si l’empresa fa inventari o tenim oportunitat de llistar-ho del programa de gestió. Comptes comptables 610 i 710.

3. Amortitzacions d’immobilitzat. Quan comprem un ben que sabem que ens va a ser d’una vida útil de diversos anys, en lloc de comptabilitzar la despesa al complet, ho amortitzem en els anys que considerem que va a tenir vida útil. Per exemple, el cas d’un ordinador. Realment no comprem un ordinador el mes de febrer i la despesa és solament d’aquest mes. Sinó que aquest ordinador es pot considerar una despesa proporcional en el temps. Per a això, segons taules d’amortització apliquem un import anual o mensual per al mateix. L’important, a tancament d’exercici és verificar que s’hagi comptabilitzat tot (ja sigui mes a mes o l’import anual que toqui).

4. No són poques les empreses que tenen associat algun tipus de préstec bancari, hipoteca o deutes a llarg termini d’aquest tipus. En aquests casos és convenient reclasificar els comptes 170 (llarg) i 520 (curt) per indicar a final d’any què correspon a deutes de menys d’un any i què correspon a deutes de més d’un any.

5. El punteig de comptes bancaris és un clàssic de tot comptable. No ens quedem tranquils si no verifiquem que cada import carregat o abonat en els nostres comptes bancaris està més que comptabilitzat. Aquesta mecànica se sol fer cada mes, per comoditat i per ser més pràctics, no podem permetre que ens cobrin alguna cosa que no és nostre o per exemple que ens apliquin despeses i interessos que considerem que puguem negociar amb la nostra entitat bancària.

6. Repassar despeses fixes: em dóna la sensació de que gairebé ningú ho fa o almenys, quan parlo amb companys de professió em comenten que repàs massa, altres pocs, no obstant això, són de la meva opinió. Es tracta de les despeses fixes que tenim cada mes: electricitat, telèfon, assegurances socials, salaris. No us ha passat que de vegades no ens arriba una factura o arriba massa tarda? Si ens trobem que ja hem fet el tancament d’exercici i resulta que veiem que arriba una factura de telèfon del mes de desembre. Com es paga al gener, no ens hem adonat en repassar i puntear bancs. Així que no està de més tenir en compte que cada mes hàgim realitzat els seients de les nostres despeses fixes.

7. Quant a provisions comptables hem de tenir en compte si tindrem depreciacions d’actius o riscos d’algun tipus com a impagaments de clients. D’aquesta forma estarem fent referència a la imatge fidel de l’empresa en aquest moment, principi comptable bàsic.

8. De vegades ens passa que hem realitzat un ingrés o una despesa però aquest es correspon a un ingrés o despesa anticipada per prestacions futures. Per exemple, una assegurança. La prima d’una asseguradora la paguem al narç però ens dóna cobertura durant un any. En aquests casos el correcte serà periodificar la despesa en els mesos de l’any que corresponen entre el cobrament i el tancament d’exercici. El saldo restant correspondrà a l’any següent (pels mesos de gener a març de l’any posterior).

9. Assentament de l’impost de societats. Una vegada realitzats tots els ajustos i comprovacions anteriors, s’ha de fer l’assentament de l’impost de societats (si toca).

10. L’últim assentament a realitzar en la comptabilitat anual d’una empresa serà el de regularització i tancament. Amb això ens quedaria realitzat el compte de pèrdues i guanys i sabrem el resultat de l’exercici.

Creieu que hem sabut reflectir els punts necessaris per fer el tancament de l’exercici comptable?

Segurament heu identificat alguns d’aquests punts o trobeu a faltar d’altres ja que cada empresa té les seves pròpies particularitats. El que sí tinc clar és que aquests punts bàsics haurien de ser d’obligat compliment per a tot comptable. Tota seguretat és poca a l’hora d’elaborar els comptes anuals i balanços de les nostres empreses ajustant-les a la realitat econòmica de la mateixa.

Tancament comptable

Tancament de l’exercici comptable
¿Valoras este post?