Si resideixes a Andorra i tens propietats a Espanya, això t’interessa

És molt habitual que els residents fiscals a Andorra tinguin propietats a Espanya. Ja sigui per tenir família fora, ja sigui per estiuejar o simplement perquè s’hagi heretat. Al final, estem en un país els habitants del qual procedim en la seva majoria d’altres països. Més enllà de tenir propietats a Espanya i poder gaudir d’unes vacances a la nostra casa de Miami Platja, hem de tenir molt en compte tots els costos associats a la mateixa. I no només a nivell manteniment sinó els impostos que hem de pagar a l’Agència Tributària Espanyola per aquest concepte.

Què és el IRNR i en què m’afecta?

El IRNR (Impost de la Renda de No Residents) grava les propietats que els no residents tenen a Espanya. Poden passar dues coses:

1. Que tinguis la teva casa per a ús propi

2. Que tinguis la propietat en lloguer

Si tens la casa o habitatge per a ús propi s’hauria de pagar sobre una base fictícia. Com és això? No obtinc rendes pel meu immoble a Espanya, no ho tinc en lloguer, és per al meu ús personal. Val, sabem que no ho consideres just (nosaltres tampoc) però les normes són així. Aquesta base fictícia sol ser d’1,1% del valor cadastral.

Ara bé, si tens la teva propietat llogada pagaràs sobre el benefici obtingut. Això ja, podem considerar-ho més just.

Sigui just o no, a ningú ens agrada pagar impostos, però són obligacions que hem de complir si no volem sancions.

El percentatge de IRNR a Espanya, és d'un 19% per a residents en països comunitaris i del 24% per a residents en països no comunitaris Click To Tweet

Un exemple del càlcul del IRNR d’un habitatge a Espanya

Si posem un exemple, ho podem veure millor. Jordi, resident a Andorra té un habitatge a Miami Platja que va comprar fa anys i que utilitza per estiuejar amb la seva família. Ell no obté rendes per aquest habitatge, és més, paga els seus impostos locals i de la propietat. Recentment li han dit que ha de preparar el Model 210 i fer un pagament d’impostos. En el rebut de l’IBI consta que el valor cadastral d’aquest habitatge és de 125.628€.

Doncs bé, si considerem l’1,1% sobre aquesta base tindrem el següent càlcul: 125.628×1,1%x24%=331,66€

No sabem si Jordi està casat o té aquesta propietat al 50% amb la seva parella, cosa molt usual. En aquest cas, el tribut a pagar seria el 50% per a Jordi i l’altre 50% per a l’altre propietari.

Què passa si la propietat la tingués llogada? Doncs que hauríem de calcular el 24% sobre el rendiment i no ens podríem deduir les despeses corresponents a l’habitatge: rebut del IBI, pagaments comunitat, possible amortització… (residents UE si, residents extracomunitaris no).

També existeix la possibilitat que l’immoble hagués estat llogat una part de l’any i una altra part estigués buit. En aquest cas es pagarien dos tipus de rendes: pels mesos en lloguer segons rendiment i pels mesos sense lloguer segons el valor cadastral.

En qualsevol cas, passarem per “caixa” i hem de declarar aquest impost. Tenim tot l’any següent per poder presentar-ho i pagar-ho. És a dir, per a l’impost de l’any 2017 tindrem fins al 31-12-2018 per poder presentar-ho i pagar-ho.

Impost sobre el patrimoni

Aquest impost grava el patrimoni net de les persones físiques:

Suma de tots els seus béns i drets econòmics.
Es resten les càrregues i gravàmens que redueixin el valor dels seus béns i drets.
I es resten també els seus deutes i obligacions personals.

Potser mai hagis presentat aquest impost i t’estiguis espantant. No t’espantis. Aquest impost es paga sempre que els béns d’una persona física (segons punt anterior) no superin en 700.000€ el total del Patrimoni. És clar que cal veure també la diferència entre Comunitats Autònomes ja que el límit a Catalunya està en 500.000, 400.000 a Aragó…

Si sóc resident a Andorra, també haig de pagar-ho

La resposta és que sí, si els béns a Espanya superen aquest límit. Has de tenir en compte l’habitatge (que en cas de no resident, no gaudirà dels 300.000€ exempts), així com un altre tipus de bé o dret econòmic (obres d’art, antiguitats…).

Com i on presentar el IRNR i l’impost de patrimoni

El més fàcil és demanar el certificat digital a l’Agència Tributària i presentar-ho online. Però si no et desemboliques bé en aquests temes, també ho pots fer presencial descarregant els models de declaració corresponents de la seva pàgina web: www.agenciatributaria.es

FORMULARI 210 (IRNR)

FORMULARI 714 (Patrimoni)

Sobra dir que si resideixes a Andorra i no tens clar què has de fer amb aquests dos impostos específics, tot l’equip d’Innova Gestors quedem a la teva disposició per ajudar-te en allò que necessitis.

Si resideixes a Andorra i tens propietats a Espanya, això t’interessa
¿Valoras este post?